PREGUNTES FONAMENTALS:

Qui sóc, jo?

Autor: John Blanchard

Les pressions i els problemes de la vida moderna porten moltes persones a una agitada recerca d’un significat i propòsit per a la vida. Hem vist quelcom del que Déu és. Però nosaltres, què?

Per a què existim?
Per què estem aquí?
La vida humana, té algun sentit, té algun propòsit?

El que cal aclarir primer de tot és que l’home no “existeix” per casualitat. És més que una acumulació accidental d’àtoms que arriben a encaixaren un paquet convenient que anomenem “un ésser humà”. La Bíblia ens diu que va ser creat específicament per un Déu savi i sant. Déu creà, donçs, l’home a la seva imatge, el creà a la imatge de Déu; creà l’home i la dona. L’home és més que un animal molt desenvolupat o que un simi refinat. És tan diferent dels altres animals com els animals ho són dels vegetals i els vegetals dels minerals. En termes de grandària, l’home és petit en comparació amb el sol. La lluna i els estels, però Déu li ha donat un lloc peculiar i honrós dins l’univers.

Això es fa palès en un dels primers manaments de Déu a l’home:

Sotmeteu els peixos, els ocells, les bèsties, i totes les cuques que s’arrosseguen per terra.

L’home esdevingué el representant personal de Déu sobre la terra, amb autoritat sobre totes les altres criatures vivents.

Però l’home va rebre també una dignitat especial. Que fos creat “a la imatge de Déu” no significa pas que fos fet de la mateixa grandària o forma que Déu (ja hem vist que Déu no té ni “grandària” ni “forma”), ni que l’home fos un Déu en miniatura, posseint totes les seves qualitats en petites quantitats. Vol dir que l’home fou creat com un ésser espiritual, racional, moral i immortal, amb una naturalesa perfecta. En altres paraules, era un reflex veritable del caràcter sant de Déu.

Encara més, l’home obeïa feliç i constantment tots els manaments de Déu, i en conseqüència vivia en una harmonia perfecta amb ell. L’home no patia cap “crisi d’identitat” en aquell temps! Sabia exactament qui era i per a què estava en el món, i prenia obedient el lloc que Déu li havia donat.

Però no era només que l’home estigués totalment complet i satisfet amb el seu lloc en el món. Déu estava satisfet amb l’home! Ho sabem perquè la Bíblia ens diu que quan hagué acabat la seva obra de la creació, amb l’home com la glòria culminant d’ella, Déu veié tot el que havia fet, i estava molt bé. En aquest moment de la història, unes persones perfectes vivien en un ambient perfecte en una relació perfecta entre elles i amb una harmonia perfecta amb Déu.

Però aquesta no és pas la situació d’avui dia!

Què va passar?

_______________________________________________________________________________

Anar a INICIO per seguir mirant més artícles en català o altres en Castellà

com creixement interior, ovnis, ciència, misteri, còmic, família etc.

_______________________________________________________________________________

Si vols conèixer més de Jesús, escriu-nos a

CURSOS BÍBLICS PER INTERNET

i totalment gratuït, des de casa teva,

podràs estudiar i conèixer més a Jesucrist i el que Ell vol fer amb tu.

Per sol.licitar el curs gratuït, emplena el següent formulari:

(Haz clic aquí) o escriu a: cbpalamos@cursosbiblicos.org