Els amoïna i afecta als familiars i amics i té que amoïnar-nos a tots plegats, encara que això ens doni assoliment i ens deixi amb més preguntes que respostes.
Aquest fenomen sorgeix d’una condició fatal de la nostra societat infantil, on només compta jugar i semblar alguna cosa, amb el nepocapitalisme, que redueix a les persones, a una sola funció i no li cal “material humà”, afectant a les persones més sensibles i fràgils, moltes vegades és un període difícil de la seva vida, sense saber com tractar les seves emocions. Em sembla l’anorèxia una manera de suïcidi femení, d’autodestrucció lent i suau, i com el cas d’altres intents de suïcidi, una senyal d’alarma.
Hi ha molts motius per dir adéu a aquest món, per desgràcia. Sí, hi ha moltes formes de fer-ho. Però els motius per viure, per quedar-se ací malgrat el que ens afecta, per col·laborar i també gaudir. És què no ho sabem donar? La Bíblia no diu res sobre l’anorèxia, no coneix el fenomen. És una nova “malaltia de la civilització”, és un senyal de la manca de civilització dintre d’ella.
Però la Bíblia ens diu que hi ha una vida també abans de la mort, això moltes vegades els cristians ho oblidem. A Jesús el van anomenar un “golut i bevedor” (Mateo 11:19) els apòstols de la doctrina pura i dura, de l’observació de les regles socials i religioses, una crítica corrent dels enemics de la vida que prefereixen patir a viure. Jesús a la contra, veia aquest món relacionat amb Déu i, apart de pregar, de llegir les Escriptures, sabia gaudir de les bones coses d’aquesta creació bellíssima.
El seu manament més gran, que inclou tot l’art i la dificultat de viure, ens diu: “estimaràs a Déu amb tot el que tens a l’altre com a tu mateix” No és a primer pla una crida a l’autoestima, com ho vol entendre una societat individualista i egoista. Però sí suposa l’autoestima com un actitud normal d’un ser viu estimat per Déu. Ell et va crear, t’estima i et necessita.
Parlem molt d’això (a alguns llocs) (i espero que sí, perquè l’amor segueix éssent el missatge més difícil de creure). Però, també l’ensenyem a la gent? Que ens fan falta, que són benvinguts a aquest món tal com són! Que no s’ha de canviar res, ni del cos, ni de l’ànima, perquè la seva declaració d’amor ens canviarà.
Què fer llavors com a cristians davant aquesta resignació, el desig de desavenir-se. Tres coses em venen al cap com una actitud general. El primer de tot és:
acceptar i no jutjar a les persones.
Així ajudem a aconseguir-ho però no podem a soles:
sentir-se estimades.
Així ha canviat a la fi, la perspectiva del suïcidi. No és una culpa individual, bona part de la culpa la té la societat del voltant, assenyalant als seus membres que no són de necessitat. Això ens porta al segon:
col·laborar a la creació d’un món més bonic i just,
de veritat (no només una entitat pura i pia) augmentarà les ganes de viure per tots. Tercer:
quedar-se oberts a la col·laboració dels altres,
igual com per la pròpia desesperació. Només així, admitint que nosaltres també portem a dintre aquesta malaltia, el desànim, el desig de desaparèixer, només així podrem transmetre als altres, allò que ens fa falta. I un cas concret, a vegades tan delicat com opressiu? Una persona que sol treballar amb gent amb depressió em va dir: la depressió és com un remolí d’aigua.
Es important quedar-se al costat, sense allunyar-se, però tampoc caure dintre.
Quedar-se al costat i donar un cop de mà o una corda, perquè no sigui la persona, joguina de les aigües, i tenir cura de que aquesta corda no es trenqui.
_________________
Autor: Ralph Baudich
______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
Anar a INICIO per seguir mirant més artícles en català o altres en Castellà
com creixement interior, ovnis, ciència, misteri, còmic, família etc.
_______________________________________________________________________________
Si vols conèixer més de Jesús, escriu-nos a
CURSOS BÍBLICS PER INTERNET
i totalment gratuït, des de casa teva,
podràs estudiar i conèixer més a Jesucrist i el que Ell vol fer amb tu.
Per sol.licitar el curs gratuït, emplena el següent formulari:
(Haz clic aquí) o escriu a: cbpalamos@cursosbiblicos.org
